Archive for the 'Premsa' Category

Anna Vives, una noia amb síndrome de Down finalista per “Català de l’any 2012”

annavivesS’acosta el dia en que des de “El Periòdico” s’escollirà el “Català de l’any 2012”. Això serà el proper 8 de maig. Des del The Laia Telegraph estem molt contents de veure com l’Anna Vives, una noia amb síndrome de Down està entre els 10 finalistes. Potser a l’Anna no teniu el plaer de conèixer-la, però segur que sí que heu vist la seva genial tipografia!!TipoAnna_Completa

Des d’aquí us animem a tots a votar-la http://www.cataladelany.cat/ Seria genial que una persona amb la síndrome de Down fós escollida, no creieu?? Enhorabona Anna, en qualsevol cas, per haver arribat fins aquí, i haver demostrat tot el que es pot fer “sumant capacitats”

Defensem l’escola inclusiva!

Sembla que la crisi no és tant dolenta com diuen. Com a mínim per a alguns. La seva existència permet que sota el seu paraigua, s’executin les més grans i injustes retallades, ja no en drets, si no en serveis socials. La darrera gran idea del Govern Català i de la seva consellera d’Ensenyament Hble. Sra. Irene Rigau és la de retrocedir uns quants decenis i aniquilar el model d’escola inclusiva. Dit en altres paraules, que en dos anys, pretenen que nens com la Laia deixi l’escola ordinària i passi a un escola d’educació especial.

Per aquells que no tingueu clar quin és aquest model, us diré que és el que permet que nens amb certes discapacitats assisteixin a l’escola ordinària, amb els reforços puntuals de mestres d’educació especial, vetlladores, o adaptant-los els curriculums o bé els materials, si és necessari. De tot plegat se’n beneficien tant els alumnes discapacitats, com els alumnes “normals” (com “m’encanta” aquesta paraula…).

El problema ve a l’hora de determinar aquestes “certes” discapacitats. Perquè el que avui no ho és (ser baixet, per exemple), demà, en nom  de la crisi i de la retallada, podrà ser-ho. Qui posarà el límit?

El model d’escola inclusiva que la Conselleria vol aniquilar estar reconegut per la ONU, per la UNESCO, pel món pedagògic, i pel sentit comú. D’entrada Catalunya es carregarà un dret recollit per la Convenció sobre els Drets de les Persones ambDiscapacitat aprovada per l’Assemblea General de l’ONU en sessió Plenària de 13 de desembre de 2006 i ratificada pel Govern de l’Estat espanyol juntament amb més de 100 països. La Convenció va entrar en vigor al maig de 2008.

És per això que unes quantes entitats, famílies, escoles, etc, hem el·laborat un manifest en defensa del model d’escola inclusiva que us podeu descarregar en aquest enllaç. D’altra banda us demanem que en feu difusió i que signeu en aquest enllaç.

Moltes gràcies a tots per ajudar a defensar el model d’escola inclusiva que permet que la Laia vagi a l’escola del barri amb els seus amics del barri. Gràcies.

 

1er. Estudi sobre Salut i Qualitat de Vida des de la Discapacitat Intelectual (síndrome de Down)

Aquest dimecres s’ha presentat a Madrid el primer estudi sobre “Salud y calidad de vida desde la discapacidad intelectual”, desenvolupat per la la Fundación de Educación para la Salud (FUNDADEPS) de l’Hospital Clínico San Carlos de Madrid amb el suport de Down España i el patrocini de la Fundación Sanitas.

Destaquen d’aquest estudi realitzat a 868 persones de entre 16 i 51 anys amb síndrome de Down i  709 familiars, força dades positives i alguna que encara ens dona marge per seguir treballant.
No entraré a valorar quines son les bones notícies i quines no ho son tant. Aquí que tothom en tregui les seves conclusions.

El 25% té una feina remunerada en una empresa ordinaria.
El 36% mostra temor/pateix per quedar-se sol al morir els seus pares o tutors
El 50% passa molt del seu temps lliure amb altres persones amb síndrome de Down.
El 50% acaba la Educació Secundaria Obligatòria o bé els mòduls formatius obligatoris.
El 60& practica algun esport.
El 80% es declara satisfet dels seus reptes assolits i”molt contents” de la seva activitat laboral.
El 94% està content amb la seva salut i la seva imatge personal.

I ara dues dades númeriques:
El 1999 el 50% no sabien llegir ni escriure, eren analfabets
Avui en dia, l’esperança de vida s’acosta als 60 anys. Només ens cal millor-los la qualitat d’aquesta vida. Com a tots.

Entrevista a El Periódico

Darrerament la contra de El Periódico publica entrevistes a “gent corrent”. La d’avui es a l’Artur Fernández, el pare de la Ona i del Teo. Tots dos comparteixen escola amb l’Oriol i la Laia. Ja son uns quants anys de camí recorregut amb la seva companyia. Enhorabona a tots, no només per l’entrevista, i per la cançó, si no per ser com sou.



A %d bloguers els agrada això: