The Laia Telegraph

Aquesta és una carta oberta d’en Jaume Clotet al conseller Cleries, publicada avui a el singulardigital.cat. Entre les persones ateses per l’entitat Aspasim, a la qual fa referència l’article, hi ha la Laia.

“Aspasim és una entitat sense ànim de lucre amb seu a Barcelona que té 65 anys d’història. El seu objectiu és la integració, assistència, rehabilitació i atenció integral a les persones amb discapacitats psíquiques greus en tots els àmbits vitals: educació, esport, habitatge, lleure, etc. La seva missió és explotar el màxim potencial d’aquestes persones en el seu desenvolupament personal i social per tal que puguin tenir una vida de qualitat en el marc de llurs limitacions. Per a fer-ho possible, compta amb una escola a Vallvidrera, un centre ocupacional, una AMPA de nens discapacitats que van a l’escola ordinària i moltes altres eines integratives. Per tot plegat, Aspasim és un centre de referència i proveïdor de programes específics per a la inclusió.

El motiu d’aquesta carta oberta és per avisar-lo que tota aquesta feina està en perill. La raó? La morositat de les administracions públiques a l’hora de fer efectives les subvencions a les quals s’ha compromès prèviament i amb les quals, amb tota lògica, compten les entitats afectades. En el cas d’Aspasim, el deute que hi tenen les administracions puja a 679.360 euros. Tenint en compte que l’entitat es troba al corrent de pagament de les seves obligacions tributàries i al dia en els seus pagaments a la Seguretat Social, la situació no només és incomprensible sinó que és profundament injusta i mancada de tota ètica i moral.

Per fer-li una radiografia més clara de la situació, li desglossaré per partides. La DGAIA deu 165.000 euros des del gener del 2010 corresponents als expedients econòmics de nens tutelats, l’ICASS deu 162.300 euros per a serveis ocupacionals i llars residencials, el Consorci de Serveis Socials de Barcelona deu 298.800 euros i el departament d’Ensenyament deu 53.260 euros dels convenis de despeses de funcionament i monitors de menjador i transport. Tenint en compte que molts nens tenen greus problemes de mobilitat, aquests monitors són fonamentals. Davant d’aquesta realitat, que afecta moltíssimes altres entitats socials del nostre país, Aspasim no només haurà d’ajornar el pagament a alguns proveïdors, allargant així la cadena de la morositat, sinó que és probable que, per primera vegada en 65 anys, la qüestió afecti els salaris dels seus professionals. Ni durant els anys de la dictadura es va passar per un moment tan fràgil!

Fa menys d’un any que el Congrés de Diputats va aprovar la llei de morositat que fixa en 30 els dies que tenen les administracions per pagar les empreses proveïdores. La llei anterior fixava el termini màxim en 90 dies. Em pregunto si les entitats socials sense ànim de lucre entren en aquesta llei i si la Generalitat té l’obligació legal (entenc que ja té l’obligació moral) de fer els pagaments als quals s’ha compromès. Si no, m’hauré de preguntar si el nostre Govern té el baixesa moral de mostrar-se inflexible amb els més dèbils de la societat.”