La Primavera, la sang altera

La lluita pels drets dels nostres fills és una carrera de fons, i a sobre algú es dedica a posar pedres al camí – Efrén Carbonell.

I en el meu cas, les alteracions més visibles son, verborrea desmesurada, atracció per les activitats de risc i un sensible augment de la sordera selectiva. Anem per parts: des de fa unes setmanes he decidit que parlar és molt xulo, i imitant el meu germà Oriol que no calla ni sota l’aigua, jo ara xerro pels descosits. Potser és gràcies al meu assistent d’Aspasim, en Daniel, o al tren dels xerrameques que organitza la Laura, o potser les meves sessions amb en Joaquim Serrabona. O potser, senzillament que m’estic fent gran i que tinc un germà que tira molt, i uns pares que no paren d’estimular-me i de donar-me eines per fer-me entendre. Moltes vegades ells (que en saben bastant) ja m’entenen, però es fan els tontos fins que jo no utilitzo les paraules correctes i construeixo les frases “comme il faut”. No val dir allò de: “vull això” mentre senyalo un tros de formatge…

Acompanyant aquesta nova faceta de relatora, també estic perfeccionant l’escriptura i ara ja sóc capaç de copiar els noms dels meus amics i fins i tot escriure’n algún de memòria (el meu per exemple!!). La mare, com sempre, no para de rebre ensurts i l’altre dia, tot baixant amb l’autobús, li vaig donar una lliçó de matemàtiques avançades: “Mira mama, si tinc tres i en trec dos, en queda un”. Tot això amb un gràcil moviment dels meus dits (de les dues mans). Senzillament espectacular!! Ara la mare ja sap una cosa més..

En quant als esports de risc… he millorat moltíssim. Fa uns dies a l’escola vam fer una visita-concert al Palau de la Música. Com que ja saben que a mi el soroll i les multituds no m’agraden (sóc una jove discreta, que defuig la popularitat), la meva mestra em va fer escriure en un paper què era el que em feia por: “Em fa por el soroll”. Aquest paper el vaig guardar a la butxaca. Com que la por era a la butxaca, jo ja no tenia por i vaig poder gaudir del concert. I sabeu el millor, aquest sistema també és vàlid per als gegants i per als bastoners!!!

La segona visita al dentista, tot i que la primera va anar força bé, ens ha deixat un regal en forma de “aparatu”, no sé massa que vol dir això, però d’entrada no m’agrada massa, i el pare ja ha anat al banc a parlar d’alguna cosa tipus prestec personal o hipoteca. Vaja, que la cosa no pinta gens bé… A principis de maig tindrem el desenllaç… i jo que pensava que tot havia anat bé…

Buscant espàrregs salvatges

Com ja us vaig anunciar, fa pocs dies que la majoria de Picots i Pica-soques vam organitzar un cap de setmana en una casa de colònies al Garraf. D’entrada dir-vos que malgrat que ens vam reunir més de 80 éssers humans, no ens van fer fora de la casa (però segur que van respirar tranquils quan vam marxar…). Va ser molt divertit i els pares ens van organitzar tot d’activitats. Vam pintar planetes, vam visitar un planetari inflable, vam escoltar contes, alguns pares esbojarrats ens van representar una versió lliure de Sant Jordi i el diumenge al matí vam anar a explorar la muntanya. Va estar molt i molt i molt bé!!

Ara és temps de Pasqua, aquests dies tan estranys en els que les padrines ens regalen una planta, plena de llaminadures, per que la piquem fort contra el terra. I de premi, al cap d’una setmana, els padrins ens regalen ous de xocolata. Són moníssims els padrins!!!

8 Respostes a “TLT 042”


  1. 1 Nuria, mare de l'Oriol 17 abril 2011 a les 21:35

    Hola!! un petoet de part de tots, ens veiem aviat ala reunio de l’Aspassim. Bones vacances :-)

  2. 2 avia Alba 18 abril 2011 a les 19:11

    Com sempre, FELICITATS. Soc molt fan del TLT, pero cada cop es mes maco. Gracies. Petonets

  3. 3 alba www.guillem21.com 19 abril 2011 a les 20:11

    M’ha encantat… amb aquest TLT fins i tot m’he emocionat!! La Laia està espectacular, tinc unes ganes de conéixer-la…
    llàstima que sigui massa gran pel Guillem.. (jeje) però mai se sap…
    un petó

  4. 5 Asier 20 abril 2011 a les 22:17

    Hola Laia,
    qué guapa y divertida eres¡¡¡ Habladora, exploradora, … eres un crack¡¡ Yo estoy empezando a leer (cosa que tiene alucinada y orgullosa a mi madre, que no acaba de creérselo). Sigo tu blog a menudo y me encanta saber de ti. Algún día nos conoceremos ya verás.
    Besos
    Asier y su mamá Nuria (desde Burgos)

    • 6 The Laia Telegraph 26 abril 2011 a les 22:34

      Hola Asier!!!!! Cuanto tiempo si saber de ti. Esto que me cuentas de los padres alucinados también me pasa a mi. Yo creo que no se leyeron el Manuel de Instrucciones que no traiamos bajo el brazo y se sorprenden de nuestros progresos. De parte de mis becarios, muchos besos a tu mami!!! Hasta pronto!!

  5. 7 Dolors 30 abril 2011 a les 23:40

    Hola Laia i família, veig que continueu amb al mateix ritme i amb el mateix estil vigorós de sempre. Escolta, quan us trobeu amb la MInerva, crec que tindreu un tema a compartir relacionat amb la part bucal. Jo també he demanat un préstec i ella porta uns aparatets a la boca des de fa uns mesets. Ja t’explicarà que té avantatges: els primers dies va poder menjar croquetes, purés de patates i canelons!!!
    Uan abraçada i fins ben aviat
    Dolors

    • 8 The Laia Telegraph 1 maig 2011 a les 13:08

      Hola Dolors i Minerva,

      Ja t’explicarem, demà tenim sessió explicativa. Ens veiem ben aviat al Molí!!!


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Canvia )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Canvia )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Canvia )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Canvia )

Connecting to %s





Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 488 other followers

%d bloggers like this: