A la crisi, bona cara

Si la vida et dona llimones…, demana sal i tequila – La Señu.

Ve’t aquí que vaig fer una ERE a la redacció i tots aquests becaris que rondaven per aquí van marxar a casa seva… I ve’t aquí que he hagut de desfer aquesta ERE perquè reconec que jo soleta no he escrit ni un sol número mentre ha durat aquesta situació. Així que res d’EREs… Intentarem que la redacció torni a funcionar com cal a partir d’ara!!! I si cal, que tregui fum! De fet per tal de potenciar-ho hem introduït tots aquests canvis que esteu veient.

El món no està gaire bé… Què us he de dir! Però jo tinc algunes bones notícies per a compartir. Per començar resulta que en el que portem d’hivern, no m’he posat malalta (pares… deixeu de flipar i adoneu-vos ja de que estic feta un toro!) . Pel que fa a la meva donació de sang periòdica, ha quedat demostrat que tinc sang  de qualitat “extra”, i fins i tot he sabut posar a ratlla els nivells d’hormona tiroidea (i mira que durant un temps… se m’havien desmelenat!!!) I tots els demés metges que només fan que buscar a veure si alguna cosa no m’acaba de funcionar bé, ja estan avorrits de que no hi hagi novetats…(els comentaris que fan em recorden als del Molina quan hi ha un anticicló!). En fi, paciència.

També m’ha visitat el dentista i he de dir que em va venir de gust portar-me bé. Ea! I em va dir que tenia totes les dents, cosa rara perquè sembla que tant d’esforç en tenir un cromosoma de més i la majoria de nosaltres ens oblidem de fer totes les dents. Com que no va dir rès de no menjar dolços, aquí em teniu amb el meu pinxe Oriol, preparant un pastís!

Pel que fa a l’escola les coses també van “viento en popa”. Això vol dir que periòdicament, en funció de com bufa el vent, m’escapo a donar una volta per les altres classes o el pati, etc. Ni a les mestres ni als pares no els agrada que marxi. Segur que quan tingui divuit anys desitjaran que ho faci. No hi ha qui els entengui. Les estones que estic a classe, m’ho passo d’allò més bé. Un dia vé un monitor d’Aspasim a fer-me reforç, un altre vaig al Tren dels Xerrameques, i quan no, vaig als grups barrejats. El que més m’agrada són les trobades que fem amb els companys de la classe i amb els Picots. Alguns dies, al sortir de l’escola anem al parc a jugar. Un dia vem anar tots al teatre a veure “En Pinxo, el Pica-Soques enamorat”. I ara em sembla que els pares (els meus i els dels altres) preparen un cap de setmana en una casa de colònies: serem 28 famílies!! Una de dos… o  bé els de la casa de colònies entenen que sóc una persona super popular, i se sumen a la festa… o bé ens faran fora a tots (a mi… i a les 28 famílies!).

Des de aquest nou format de Diari, us desitjem a tots, i especialment als pares i al ex-conseller d’educació… una molt bona setmana blanca!!!

2 Responses to “TLT 041”


  1. 1 Pau 10 març 2011 a les 11:10

    Això, bona setmana blanca, família. Us ha quedat un blog ben xulo! Petons.

  2. 2 PAPES DE L'ONA i l'ABRIL 27 març 2011 a les 23:05

    Hola Laia!

    Acabo de llegir el que has escrit i… quantes coses que ens expliques i quantes coses que voldríem dir-te!

    D’entrada, moltes gràcies per deixar-nos compartir una miqueta més de tu mateixa a través d’aquest blog. És genial! A més, m’ha fet molta gràcia poder veure’t vestideta com la Carme Ruscalleda i poder veure també a l’Ori com l’Adrià. Ens deixareu tastar, algun dia, algun dels vostres plats dolços? Només veure-us ens entra la gana!

    I, canviant de tema. Saps quin dia és avui?

    Avui és diumenge 26 i són ja 2/4 de 24h. Segur que, com l’Ona i l’Abril, ja deus estar dormint i, deu fer ja estona!. Avui hem tornat d’aquell cap de setmana que comentaves i, saps què… no ens han fet fora! Ens ho hem passat d’allò més bé: hem jugat, hem pintat, hem rigut, has begut molta i molta aigua (oi? és que l’arròs estava un xic salat!), ens hem espentat un xic quan hem entrat en la bombolla de les constal·lacions, hem dormit, hem rondinat una mica, hem cantat l’hora dels adéus… Però, saps que és el que ens ha agradat més de tot? Doncs que ens has deixat compartir alguns dels teus moments (ajudar-te a beure aigua de la font màgica amb got i sense, cercar als pares, intentar obrir una porta amb tota la teva força per saber què hi havia darrera…). Cada segon amb tu és com un pack d’aquests que hem regalat a la Sílvia (la mama de la Rawda); saps que és un regal, però no saps què t’espera fins que no l’obres (les opcions poden ser moltes, però sempre sorprenents!). Gràcies, LAIA!

    I, com veus, a través del teu Blog ja som una família més la que volem compartir amb tu i, de retruc, amb l’Ori i els teus pares les teves vivències.

    Gràcies a tots quatre, família, per tot el que, ja no només amb la vostra companyia, sinó que, a més a més, amb aquest Blog tan xulo, ens regaleu a cada moment.

    I, per cloure, us fem arribar un coet de colors ben xulo. Us el mereixeu! Escalfem mans, i… una, dues i tres… Ooooooooooooooooooooooooooooooooooooohhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhh!


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Canvia )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Canvia )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Canvia )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Canvia )

Connecting to %s





Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 487 other followers

%d bloggers like this: