L’estiu és per descansar

Si ens aixequem ben d’hora i, sense retrets ni excuses, ens posem a treballar, no hi ha qui ens pari – Pep Guardiola.

Escola, colònies, metges, fi de curs, casal d’estiu, metges, vacances, metges, preparació per al nou curs… Uf, tantes coses pendents per a explicar i sempre pendents de trobar l’estoneta per a fer-ho. Aquest diari… s’ensorra!!! No!!! que sóc de la conya…

Com no podia ser d’altre manera, he passat de curs amb molt bona nota (dic jo que si no m’haurien deixat alguna cosa per la repesca de setembre, no?). Personalment per a celebrar-ho vaig agafar vacances anticipades i vaig fer campana l’últim dia de curs, per a anar-me’n a la sempre glamurosa Eivissa. Una munió de fans eren a l’aeroport a la caça dels meus autògrafs, però vem arribar tard i estaba cansada… Aquest any vaig passar el Sant Joan allà, i la veritat és que vaig agraïr que els illencs no tinguin per costum llençar petards per aquestes dates. Els petards no m’agraden… fan massa soroll!

Però els pares no em dónen treva i tot tornant d’Eivissa em van preparar una marató de metges que no s’acabava mai: Dentista, endocrí, analítiques, oftalmòleg, traumatòleg, otorrino i com no, pediatre. Tots em volien veure, i alguns, amb un cop no en van tenir prou… Aixxx… això és el que té la fama… De resultes ara porto els vidres de les ulleres nous i un aparell a la boca, la mar de xulo, dissenyat especialment per al meu selecte paladar. A vegades a les celebrities ens agafen atacs d’enveja i apareix el “si ell o té, jo també ho vull”. Dit i fet, vaig veure que l’Oriol tenia una pneumonia en plè mes de juliol i vaiga dir-me: “calla tu, si ell ho té, tu també Laia”. I apa, pediatre i antibiòtic amunt i avall. Enveja si, però egoîsta no!! i vaig creure que passar-li la pneumonia a la mare podia ser una bona idea. Què bé m’ho vaig passar compartint això amb l’Oriol i la mare… El pare no va voler posar-se malalt (ell sempre a contra-corrent…). Va ser complicat combinar totes aquestes visites a metges amb la meva participació al Casal d’Estiu, però com que sóc molt eixerida, me’n vaig sortir prou bé.

Bicicletada pels arrossars de Pals

En arribar el mes d’agost, els pares van deixar per fi d’anar a treballar per a dedicar-se al que tots ja teniem ganes de fer… VACANCES!!! I quines vacances més xules que hem fet. Varem començar passant uns dies a la muntanya. Els pares es van anar emocionant a mesura que pasaven els dies, i el que va començar com a passejos tranquils, va acabar convertint-se en excursions de 3 hores i mitja trascant per les muntanyes. Però tant l’Oriol com jo hem estat a l’alçada de les circumstàncies!!! Als pares els costava de creure… No entenc com aquests pares que tenim encara no se n’han adonat que estem fets uns cracks. Vaig haver de pujar-me a unes tirolines, fer tot un circuit salvant obstacles i saltar fins a tocar el cel per a que veiéssin del que sóc capaç! Crec que ara ja comencen a veure que si seguim així, d’aquí a uns anys seré coneguda com a Laia-Edurne Pasaban.

Salta!!!!!

Passant per un pont tibetà.

Però què és un estiu sense capbussar-se al mar i  lluir “palmito” a la platja??? Per això, després de la nostra estada muntanyenca ens varem traslladar a la costa. Vaig canviar botes de muntanya per banyador, caminades per bicicletades, i tirolines per “pesca al salabret”. I a la costa, ja se sap, poca roba, turistes de bon veure, horaris flexibles… i els fabulosos “plans de nit”. N’hem fet molts! Hem fet excursions amb lot, butifarrades nocturnes i fins i tot hem anat a la platja a veure cinema a la fresca. M’alegra veure que per fi els meus pares veuen que m’estic fent gran, i per això em deixen arribar tard a casa. L’any que ve, una horeta més… i les claus!!!

Capvespre a la badia de Palamós.

Ara però ja cal que em torni a centrar. D’aquí a no rès començaré de nou l’escola i totes les altres activitats “d’hivern”, incloses les meves inacabables entrevistes amb metges i especialistes (que són aquells que dediquen el seu temps a conèixer a la gent superespecial i autèntica com jo!!!).  Però, això ja seran figues d’un altre paner.