L’estiu és per descansar

Si ens aixequem ben d’hora i, sense retrets ni excuses, ens posem a treballar, no hi ha qui ens pari – Pep Guardiola.

Escola, colònies, metges, fi de curs, casal d’estiu, metges, vacances, metges, preparació per al nou curs… Uf, tantes coses pendents per a explicar i sempre pendents de trobar l’estoneta per a fer-ho. Aquest diari… s’ensorra!!! No!!! que sóc de la conya…

Com no podia ser d’altre manera, he passat de curs amb molt bona nota (dic jo que si no m’haurien deixat alguna cosa per la repesca de setembre, no?). Personalment per a celebrar-ho vaig agafar vacances anticipades i vaig fer campana l’últim dia de curs, per a anar-me’n a la sempre glamurosa Eivissa. Una munió de fans eren a l’aeroport a la caça dels meus autògrafs, però vem arribar tard i estaba cansada… Aquest any vaig passar el Sant Joan allà, i la veritat és que vaig agraïr que els illencs no tinguin per costum llençar petards per aquestes dates. Els petards no m’agraden… fan massa soroll!

Però els pares no em dónen treva i tot tornant d’Eivissa em van preparar una marató de metges que no s’acabava mai: Dentista, endocrí, analítiques, oftalmòleg, traumatòleg, otorrino i com no, pediatre. Tots em volien veure, i alguns, amb un cop no en van tenir prou… Aixxx… això és el que té la fama… De resultes ara porto els vidres de les ulleres nous i un aparell a la boca, la mar de xulo, dissenyat especialment per al meu selecte paladar. A vegades a les celebrities ens agafen atacs d’enveja i apareix el “si ell o té, jo també ho vull”. Dit i fet, vaig veure que l’Oriol tenia una pneumonia en plè mes de juliol i vaiga dir-me: “calla tu, si ell ho té, tu també Laia”. I apa, pediatre i antibiòtic amunt i avall. Enveja si, però egoîsta no!! i vaig creure que passar-li la pneumonia a la mare podia ser una bona idea. Què bé m’ho vaig passar compartint això amb l’Oriol i la mare… El pare no va voler posar-se malalt (ell sempre a contra-corrent…). Va ser complicat combinar totes aquestes visites a metges amb la meva participació al Casal d’Estiu, però com que sóc molt eixerida, me’n vaig sortir prou bé.

Bicicletada pels arrossars de Pals

En arribar el mes d’agost, els pares van deixar per fi d’anar a treballar per a dedicar-se al que tots ja teniem ganes de fer… VACANCES!!! I quines vacances més xules que hem fet. Varem començar passant uns dies a la muntanya. Els pares es van anar emocionant a mesura que pasaven els dies, i el que va començar com a passejos tranquils, va acabar convertint-se en excursions de 3 hores i mitja trascant per les muntanyes. Però tant l’Oriol com jo hem estat a l’alçada de les circumstàncies!!! Als pares els costava de creure… No entenc com aquests pares que tenim encara no se n’han adonat que estem fets uns cracks. Vaig haver de pujar-me a unes tirolines, fer tot un circuit salvant obstacles i saltar fins a tocar el cel per a que veiéssin del que sóc capaç! Crec que ara ja comencen a veure que si seguim així, d’aquí a uns anys seré coneguda com a Laia-Edurne Pasaban.

Salta!!!!!

Passant per un pont tibetà.

Però què és un estiu sense capbussar-se al mar i  lluir “palmito” a la platja??? Per això, després de la nostra estada muntanyenca ens varem traslladar a la costa. Vaig canviar botes de muntanya per banyador, caminades per bicicletades, i tirolines per “pesca al salabret”. I a la costa, ja se sap, poca roba, turistes de bon veure, horaris flexibles… i els fabulosos “plans de nit”. N’hem fet molts! Hem fet excursions amb lot, butifarrades nocturnes i fins i tot hem anat a la platja a veure cinema a la fresca. M’alegra veure que per fi els meus pares veuen que m’estic fent gran, i per això em deixen arribar tard a casa. L’any que ve, una horeta més… i les claus!!!

Capvespre a la badia de Palamós.

Ara però ja cal que em torni a centrar. D’aquí a no rès començaré de nou l’escola i totes les altres activitats “d’hivern”, incloses les meves inacabables entrevistes amb metges i especialistes (que són aquells que dediquen el seu temps a conèixer a la gent superespecial i autèntica com jo!!!).  Però, això ja seran figues d’un altre paner.

5 Respostes a “TLT 043”


  1. 1 núria 13 setembre 2011 a les 14:16

    Hola Laia, veig que seguiexes tan Xula com sempre, petonets a tots des de Mollet i a veure si ens veiem aviat.

  2. 2 Dolors 13 setembre 2011 a les 22:20

    Hola Laia, que bé aquest estiu que us heu passat. Esteu fets uns cracs. I ara aprofitar el nou curs. Una abraçada
    Dolors i MInerva

  3. 3 JL 14 setembre 2011 a les 06:59

    Ets una crack Laia!!!!! Quin estiu més diver… vinga, ara a treballar una miqueta uns mesos de res fins el Nadal!! ;-)

    • 4 MARTA Bertran vidal 16 setembre 2011 a les 17:02

      Apa,apa…vaja estiu de somnis…guauuuuu…i la Laia és “Tirolina-Star”,cal apuntar-ho que potser cal posar-ho al curriculum.
      Apa que no esteu bonics i eixerits…si,si molta marxeta però txan txa… l’escola de nou,apa doncs, com diu algú,sense excuses i retrets ,posar-se a treballar i aquí no hi ha qui us pari.Petó de pre-tardor.Muacccccccccccc.
      Marta Bertran (amiga de l’àvia Alba ).

  4. 5 The Laia Telegraph 26 setembre 2011 a les 23:03

    Gràcies a tots. Certament ha estat un estiu plè d’aventures i de nous reptes, i tots superats ampliament. Hi ha una cosa que la Laia ens demostra dia a dia, i és que els límits, ja sigui per por o per patiment o per la raó que sigui, els posem els pares. Només es poden superar si permetem que ho probin una vegada i una altre. En aquest cas, és prudent portar betadine al bolso!!


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Canvia )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Canvia )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Canvia )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Canvia )

Connecting to %s





Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 488 other followers

%d bloggers like this: