Adéu infantil!!!

Els qui asseguren que és impossible no haurien d’interrompre als que ho estem intentant – Thomas Alva Edison.

Doncs si senyors, d’aquí a una setmana acabarà la meva etapa com alumne de infantil i iniciaré PRIMER DE PRIMÀRIA!!! I és que el temps passa tant depressa. La vida ens ofereix tants bons moments que el temps passa volant. Si, és veritat, a vegades també ens juga males passades, però afortunadament som prou inteligents i evolucionats per arraconar-les al calaix del fons…

En fí, per mí i per la meva familia és un moment molt important, és una fita més assolida, una fita que, com moltes d’altres, alguns creien inabastables. Però com diria el filòsof: què és inabastable? De moment jo no ho sé, ja que tot el que m’he proposat ho he assolit i si no… senyal de que no ho volia aconseguir… Sóc així, què passa?

Aprofitant que els pares m’han xivat que passo de curs, permeteu-me que em relaxi una mica i dediqui aquestes línies als agraïments. Obviaré a la familia, perquè el seu suport, “se le supone” i em centraré en tots aquells que fan la fosca i perserverant tasca de no deixar de creure en mi ni un sol moment. Gràcies de tot cor a:

L’Ana i la Chari, per malcriar-me i per fer que els pares tinguin una mica més de temps per dedicar-me.

La Sílvia, la Laura, la Maribel, la Marga i tot l’equip del Costa al complert per confiar en mi i creure que sempre puc donar una mica més. Sou la meva empenta diària.

La Dra. Bonjoch, la Dra. Caravaca, el Dr Maristany, la Dra. Gemma Redondo, el  Joaquim, la Dra. Cabrera, etc per vetllar per la meva salut.

L’altre Sílvia, la Èlida, la Rosa, la Queralt, la Ivette, la Mònica, per… ay no, que he dit que a la familia “se le supone”.

I si, GRÀCIES també a una anomàlia genética, una discapacitat congénita, un error cromossòmic, digueu-l’hi com vulgueu, que m’ha permès conèixer un grup de persones absolutament inoblidables i amb un cor fora del comú, les quals sens dubte haurien passat pel meu costat i no els hi hauria prestat la més mínima atenció. Us imagineu quin malbaratament d’amistats!!!

En fi, que arriba l’estiu, época de vacances, de consolidar el tema de la bicicleta sense rodetes (gràcies Oriol per ser tant pacient amb mi, et prometo que abans d’acabar l’estiu farem una cursa pel passeig) i sobretot, sobretot, arriba el temps dels plans de nit, excursions amb llanternes per la muntanya, nits de cinema a la platja, de saltar ones o de fer cims per menjar-nos un entrepà tocant el cel.

Preparada per marxar de colònies

Amb totes aquestes activitats, entendreu que els dos becaris tinguin poc temps per escriure…

Bones vacances a tots, i disfruteu que la vida és meravellosa!!!