Resum de l’any

Qui dia passa, anys empeny – Dita popular.

El temps passa volant, afortunadament o no, però és així, i quasi sense adonar-me, els meus becaris porten gairebé dos mesos sense escriure. Prometo represàlies… En fí tot plegat no deixa de ser un bon senyal, i és que la vida continua amb la seva parsimoniosa normalitat. M’acaben de punxar per fer-ma l’analítica tiroïdea de control, com cada sis mesos, mania que tenen a treure’m sang… que després em costa molt tornar-la a fabricar, home!. També  he anat a l’oculista i m’ha vist perfecte (només faltaria!! el paio porta unes ulleres més gruixudes que les meves!). La mare que és una crack va aprofitar i també va sentar a l’Oriol a la cadira i aquest com que no calla ni a sota de l’aigua, va començar a opinar sobre els dibuixos que projectaven a la paret: que si la casa només té una porta amb dues frontisses, que si el fum de la xemeneia indicava que la fusta era humida, etc. Ja el coneixeu el meu germà. Als pares els esgota, però a mi em va de fàbula, ja que gràcies a ell jo també parlo millor (amb més vocabulari, amb millor construcció de frases i amb millor pronunciació). Te’n dec una Orioleto!

Tot aquest tema de la parla, també ha millorat gràcies a la feina de les dentistes (en tinc un equip sencer a la meva disposició). Primer amb un aparell que em va “obrir” el paladar, deixant així més espai per la llengua (a vegades no sabia on posar-la), i després amb unes “fundes” per les meves dents (les que encara em queden) que impedeixin que tiri la mandíbula cap endavant.

A l’escola, escola?, però si estem de vacances!!!!!! tot continua molt bé. Durant un parell de setmanes vaig ser l’encarregada, juntament amb el Santi, d’explicar i escriure el menú diari. Va ser tot un èxit, i com que ho feia molt bé i els meus companys m’entenien, em va pujar l’autoestima. I és que petits detalls com aquest, són els que em donen força per continuar lluitant i superar els obstacles (us sona la frase?). A part també ajuda a que els pares em mirin, es mirin i se’ls il·luminin els ulls. Aquest mecanisme dels adults, jo, encara no entenc com funciona, però m’agrada la cara que se’ls hi queda. A les meves mestres, la Sílvia i la Laura, a vegades, també els hi passa.

Com ja és habitual, els pares no paren de preparar-nos activitats, sorpreses, plans de nit, etc, però la d’aquestes vacances de Nadal ha estat de campionat. I tot gràcies a les gestions de la Sònia (la padrina de l’Oriol) i del seu amic el Leo Rico… una visita al parc de Bombers de Barcelona!!!

    Amb el Leo, revisant els camions

Amb el Leo, revisant els camions

Lima 6 a central, hem sentiu. Canvi.

Amb l'equipació a punt!

Oriol, Leo, Laia, un gran equip. La ciutat pot dormir tranquila.

Vam pujar als camions, a la cistella, vam fer anar les mànegues, ens vam tirar per la barra, vam veure les cuines, tot, tot i tot. Bé, jo tot, l’Oriol quasi tot, ja sabeu, és un tio prudent… Un altre cop MOLTES GRÀCIES!!! Leo, com que no puc pagar-te una birra, si vols et presento les meves amigues ;-).

7 Respostes a “TLT 044”


  1. 1 Sonia 4 gener 2012 a les 17:52

    Aprofito per deixar-vos el blog del Leo, per si a algú li interessa la vida que fa un bomber esportista: http://leorico.blogspot.com/
    ;)

  2. 3 El Blog de Anna 7 gener 2012 a les 00:30

    Genial como siempre, gracias y a ver si los becarios se lo curran para sacar otro número pero ya!!

  3. 4 núria 12 gener 2012 a les 07:46

    Cada dia millor i mes ben preparada, tenim ganes de veure’t, parla amb els becaris i anima’ls. D’acord?

  4. 5 Victor & Co. 10 març 2012 a les 19:43

    Un abrazo de ánimo para los becarios, que hay que animarles de vez en cuando para que sigan adelante.

  5. 6 Asier y su mamá Nuria 16 març 2012 a les 22:20

    Hola Laia,
    estás guapísima como siempre¡¡ bueno, la verdad, no es que “estés” sino es que “eres” muy guapa¡¡¡
    Qué actividades más chulas hacéis con vuestros papis¡¡ yo también quiero ir a ver a los bomberos de Burgos, se lo voy a proponer a los míos¡¡
    Así que el Oriol es un buen parlanchín, pues será como mi hermana Anna que me quedo pasmado escuchándola, je, je¡¡
    Me encanta saber de vosotros de vez en cuando.
    Muchos besos para los cuatro de vuestros amigos de Burgos.
    Asier y su mamá Nuria.


  1. 1 Nou TLT 044 « The Laia Telegraph Retroenllaç en 3 gener 2012 a les 14:34

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Canvia )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Canvia )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Canvia )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Canvia )

Connecting to %s





Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 488 other followers

%d bloggers like this: