arxiva pagina 2

Un mitjó de cada color, visca la diversitat!

El Dia Mundial de la síndrome de Down s’acaba. I la vida segueix per tots, pels que tenim una discapacitat a prop i pels que la portem incorporada. Per què, qui no té una discapacitat o una altre?. Del que sí que estem segurs és de la meravellosa gent que ens envolta i que fa del nostre pas per aquest món, un moment molt i molt especial. Són els dies com el d’avui els que hem de recordar quan pensem que tot se’ns gira en contra. Gràcies a tots per ser aquí i ser així. Continuem la lliuta per la igualtat d’oportunitats.

2013 - Dia Mundial

Super mega logo fet per la Sílvia Picas, mentre feia un cafè de bon matí. Ets una crack!.

2013 - Xavi Ghana

Els mitjons més viatgers. Des de Ghana!. Gràcies Xavi.

2013 - Nens_01

2013 - Carles Sans

2013 - Sílvia Picas

2013 - Rawda Picas

2013 - Mestre

2013 - Joan Salat

2013 - Marta i Laia

2013 - Cati Guardiet

2013 - Àlex_1

2013 - Família de Haro

2013 - Arnau Tort

2013 - Lluc Tort

2013 - Marc Tort

2013 - Maria Picas

2013 - Mònica Sánchez

2013 - Oriol Salat

2013 - Zoe de Haro

2013 - Rossi

21-03 Dia Mundial de la síndrome de Down

WebAvui dia 21 de març se celebra el DIA MUNDIAL DE LA SÍNDROME DE DOWN. Aquest any 2013 és el vuitè any que se celebra i el segon que aquesta celebració és reconeguda per Nacions Unides. Com molts ja sabreu el motiu d’haver escollit aquesta data 21-3 (o 03-21) és deu a la relació que tenen els números 3-21 amb la trisomia del cromosoma 21, és a dir l’alteració genètica que caracteritza la síndrome de Down. Per aquest motiu des de diverses associacions i diversos països es proposen una sèrie d’iniciatives enfocades a conscienciar a la societat sobre la necessària defensa dels drets, la inclusió i el benestar de les persones amb síndrome de Down.
Una de les iniciatives que trobem més simpàtiques per a aquest dia és la que ens convida a posar-nos mitjons de diferents colors a cada peu, en al·lusió a la diversitat. Així és que per als que us hi animeu… endavant amb els vostres mitjons llampants!!!
Una altra iniciativa ha estat la recollida de peticions durant aquestes darreres setmanes per a demanar que el “doodle” de Google del dia 21 de març estigui dedicat a la síndrome de Down. Si aquest any encara no ho hem aconseguit, estem segurs que en properes ocasions sí que ho veurem!
I finalment us deixem aquí la iniciativa que ha dut a terme la IDSC (International Down Syndrome Coalition) amb la gravació d’aquest vídeo, que desitgem que us agradi tant com a nosaltres.
I per part nostra, des del The Laia Telegraph, hem decidit que una bona manera de celebrar un dia tant assenyalat era fent un nou post al blog, i d’aquesta manera reprendre el contacte (que ara volem tenir més assiduament) amb tots els que ens llegiu. Gràcies i que gaudiu molt d’aquest 21 de març!

Defensem l’escola inclusiva!

Sembla que la crisi no és tant dolenta com diuen. Com a mínim per a alguns. La seva existència permet que sota el seu paraigua, s’executin les més grans i injustes retallades, ja no en drets, si no en serveis socials. La darrera gran idea del Govern Català i de la seva consellera d’Ensenyament Hble. Sra. Irene Rigau és la de retrocedir uns quants decenis i aniquilar el model d’escola inclusiva. Dit en altres paraules, que en dos anys, pretenen que nens com la Laia deixi l’escola ordinària i passi a un escola d’educació especial.

Per aquells que no tingueu clar quin és aquest model, us diré que és el que permet que nens amb certes discapacitats assisteixin a l’escola ordinària, amb els reforços puntuals de mestres d’educació especial, vetlladores, o adaptant-los els curriculums o bé els materials, si és necessari. De tot plegat se’n beneficien tant els alumnes discapacitats, com els alumnes “normals” (com “m’encanta” aquesta paraula…).

El problema ve a l’hora de determinar aquestes “certes” discapacitats. Perquè el que avui no ho és (ser baixet, per exemple), demà, en nom  de la crisi i de la retallada, podrà ser-ho. Qui posarà el límit?

El model d’escola inclusiva que la Conselleria vol aniquilar estar reconegut per la ONU, per la UNESCO, pel món pedagògic, i pel sentit comú. D’entrada Catalunya es carregarà un dret recollit per la Convenció sobre els Drets de les Persones ambDiscapacitat aprovada per l’Assemblea General de l’ONU en sessió Plenària de 13 de desembre de 2006 i ratificada pel Govern de l’Estat espanyol juntament amb més de 100 països. La Convenció va entrar en vigor al maig de 2008.

És per això que unes quantes entitats, famílies, escoles, etc, hem el·laborat un manifest en defensa del model d’escola inclusiva que us podeu descarregar en aquest enllaç. D’altra banda us demanem que en feu difusió i que signeu en aquest enllaç.

Moltes gràcies a tots per ajudar a defensar el model d’escola inclusiva que permet que la Laia vagi a l’escola del barri amb els seus amics del barri. Gràcies.

 

Nou TLT 045

Aprofitant que el curs acaba, i que és l’hora de les avaluacions, de mirar si hem assolit els objectius fixats i de fixar-ne d’altres pel futur… us deixem una nova entrega del TLT 045. Salut!

Nou TLT 044

Mai és tard si la dita és bona, i ja que vam acabar l’any sense un nou TLT, com a mínim el començarem amb la il·lusió i la força renovada d’una nova entrega, el TLT 044, d’aquest diari no diari.Disfruteu-lo i que aquest any 2012 sigui més benevolent que l’anterior.

1er. Estudi sobre Salut i Qualitat de Vida des de la Discapacitat Intelectual (síndrome de Down)

Aquest dimecres s’ha presentat a Madrid el primer estudi sobre “Salud y calidad de vida desde la discapacidad intelectual”, desenvolupat per la la Fundación de Educación para la Salud (FUNDADEPS) de l’Hospital Clínico San Carlos de Madrid amb el suport de Down España i el patrocini de la Fundación Sanitas.

Destaquen d’aquest estudi realitzat a 868 persones de entre 16 i 51 anys amb síndrome de Down i  709 familiars, força dades positives i alguna que encara ens dona marge per seguir treballant.
No entraré a valorar quines son les bones notícies i quines no ho son tant. Aquí que tothom en tregui les seves conclusions.

El 25% té una feina remunerada en una empresa ordinaria.
El 36% mostra temor/pateix per quedar-se sol al morir els seus pares o tutors
El 50% passa molt del seu temps lliure amb altres persones amb síndrome de Down.
El 50% acaba la Educació Secundaria Obligatòria o bé els mòduls formatius obligatoris.
El 60& practica algun esport.
El 80% es declara satisfet dels seus reptes assolits i”molt contents” de la seva activitat laboral.
El 94% està content amb la seva salut i la seva imatge personal.

I ara dues dades númeriques:
El 1999 el 50% no sabien llegir ni escriure, eren analfabets
Avui en dia, l’esperança de vida s’acosta als 60 anys. Només ens cal millor-los la qualitat d’aquesta vida. Com a tots.

Tant difícil és ser una persona normal?

Avui el post va per llarg, ja aviso. Ja sabeu que per mí les paraules “persones normals” tenen un significat força ampli. Que és ser normal? Medir com la mitja? Quina mitja? Saber com tothom? Que sap tothom? Ja veieu que així ens podriem estar molta i molta estona per acabar concluint que o bé no hi ha persones normals o bé tots sóm més normals del que alguns es pensen.

Aquest ha estat un cap de setmana molt i molt especial. Hem passat la castanyada en una casa de colònies amb uns AMICS que els podrem anomenar de qualsevol manera menys “normals”. Perquè no és normal que tot un presentador de televisió es disfressi de Follet Valent per distreure els nens. Perquè no és normal que tot un arquitecte ensenyi als nens les diferents plantes que es troben pel bosc. Perquè no és normal que tota una dentista es passi l’estona explicant contes o que tot un auditor es posi el vestit de barrufet per muntar un espectacle infantil. Perquè afortunadament per a nosaltres i especialment per la Laia però també per tots aquests altres nens, ningú, absolutament ningú durant tot el cap de setmana s’ha enrecordat que una nena amb síndrome de Down corria entre nosaltres. Mai us podrem agraïr el que esteu fent per tota la nostra família.

Treballant en equip

I malauradament sembla que això no passa a tot arreu i vet aquí el tema d’aquest post. Us enllaço amb una noticia publicada al diari “La Opinión de Murcia” i que relata com una persona “normal” pot enviar a ca..ar tot el que la gent normal de veritat està fent per la inclusió de nens amb discapacitat. Evidentment blogs com el de la nostra amiga Anna, ja s’han fet ressò d’aquest cas. Gràcies JL.

“ENRIQUE SOLER, 31 de octubre de 2011.

El Club de Baloncesto Rayo  Moratalla, que milita en el grupo C de la categoría masculina infantil, siempre se ha caracterizado por ser un club donde todo el mundo tiene cabida, enseñando a sus jugadores los valores de juego en equipo, amistad, sacrificio y superación, pero en muchas ocasiones estos valores se estrellan contra el muro de la burocracia.

Es el caso del joven Gonzalo, un chico moratallero de catorce años de edad al cual le apasiona el baloncesto, este año debía de pasar de infantil a cadete, pero Gonzalo es un chico especial padece Síndrome de Down, su entrenador José Antonio García solicitó a la Federación Regional de Baloncesto que el joven, que lleva cuatro años en el equipo, militará en la categoría de infantil, acompañando un informe médico el cual explicaba que la categoría de cadete es muy dura sus limitaciones, la Federación Regional se negó cumpliendo la normativa vigente.

No tardaron es salir las muestras del resto de equipos del grupo apoyando la iniciativa e instando a la federación que modificará puntualmente el reglamento, «no estamos aquí para ganar grandes trofeos, estamos para inculcar los valores del deporte a los chicos», manifestaba García a este diario, matizando «no solo tenemos el consentimiento de todos los equipos del grupo, sino que además hemos solicitado a la Federación que nos den todos los partidos por perdidos por alineación indebida, nosotros lo único que queremos en jugar y que él juego con nosotros», esta decisión fue aprobada por todos los miembros del equipo mostrando así su apoyo incondicional.

En el primer partido de liga celebrado la pasada semana, el equipo Moratallero se enfrentó al Cehegín en la cancha de la ciudad de las Maravillas, Gonzalo fue sentado en el banquillo y en señal de protesta contra la «poco entendible» decisión de la federación, ambos equipos realizaron durante tres minutos en señal de protesta una manifestación de brazos caídos, que el árbitro de la contienda reflejó en el acta del partido, sancionando posteriormente la Federación Regional de Baloncesto, a cada equipo con una multa económica de 200 euros. El árbitro del encuentro obligó al joven a abandonar la pista por no estar en posesión de la ficha reglamentaria, mostrando el entrenador del Rayo Moratalla su desacuerdo con la decisión y finalmente siendo sancionado con dos partidos de expulsión, según García la federación le ha instado a que el joven, si no puede militar en infantil juegue en una categoría de deporte adaptado, «esas categorías existen en grandes ciudades como Madrid o Barcelona, pero en Murcia el único lugar que puede jugar es en esta categoría», aclaraba el míster del equipo Moratallero. El pasado viernes unas trescientas personas se concentraban en el pabellón deportivo donde habitualmente entrena el equipo, para mostrar su apoyo al a Gonzalo entre ellos representantes de los grupos políticos del consistorio que incrédulos por la decisión instan a la Federación a que reconsidere su decisión. Esta misma semana el equipo enviará un comunicado a la Federación Española para intentar llegar a un acuerdo.”

Seguidament la carta publicada per l’Ajuntament de Cehegín, l’equip contrari, mostrant el seu suport.

“El Ayuntamiento de Cehegín muestra su apoyo al jugador del Rayo Moratalla Gonzalo, tras los hechos ocurridos el pasado fin de semana en el Pabellón Municipal de Deportes.

Gonzalo es un chico de 14 años de edad con Síndrome de Down, el cual, aunque es cadete, solicitó a la Federación Murciana de Baloncesto poder militar en categoría infantil, debido a las limitaciones que sufre.

La Federación no ha dado su brazo a torcer y, tras hacer una protesta tanto el CB Cehegín como el Rayo Moratalla, ha sido sancionado cada club con 200 euros de multa.

Multitud de personas, clubes y colectivos han mostrado su apoyo a este joven, con el fin de que la Federación modifique “puntalmente” el reglamento, pero, de momento, sigue cumpliendo la normativa vigente.”

Desde aquí m’uneixo a tots els que esteu enviant mails a l’atenció del Sr. Juan Carlos Hernández González, president de la Federación Regional de Baloncesto de Murcia (fbrm@fbrm.org) demanant que reconsideri les seva actitud i deixi de ser una personal “anormal” (en la seva primera acepció del Diccionari de La Real Academia Española de la Lengua (1. adj. Que accidentalmente se halla fuera de su natural estado o de las condiciones que le son inherentes).



Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 488 other followers

%d bloggers like this: