Si #bequemperlainclusio, aconseguirem que els alumnes amb síndrome de Down de famílies sense recursos segueixin anant a l’escola ordinària, amb els mateixos suports que reben actualment i que poden perdre si no els ajudem.

Els programes de suport escolar de les entitats que formen part de Down Catalunya permeten als alumnes amb síndrome de Down l’accés a una educació inclusiva, que és la millor forma de potenciar la seva autonomia i d’enriquir a la vegada el conjunt de l’alumnat. Però malgrat que una part important del cost d’aquest servei l’assumeix la mateixa entitat, hi ha famílies que no poden continuar posant la seva part perquè s’han quedat sense feina ni subsidis i el poc que ingressen ho destinen a cobrir necessitats bàsiques.

Per això, engegem la campanya #bequemperlainclusio, i comptem amb uns esportistes de primera, nois i noies amb síndrome de Down que durant dos mesos donaran suport a la nostra campanya superant un repte esportiu. Més de 60 persones amb síndrome de Down de totes les edats participaran en aquesta campanya del 6 de maig al 6 de juliol. Cada dia, com a mínim un d’ells afrontarà un repte en el seu esport favorit. Faran futbol, bàsquet, tenis, pàdel, senderisme, natació, gimnàsia, ciclisme… i fins i tot n’hi ha qui s’han plantejat reptes en hípica i tir amb arc.

Els podràs seguir a diari a través del twitter (@DownCatalunya / #bequemperlainclusio), del facebook  i de forma més espaiada a través del web de Down Catalunya i dels sis blocaires catalans que parlen de les experiències dels seus fills i germans amb síndrome de Down.

Creiem en l’escola inclusiva i en la igualtat d’oportunitats. I creiem que tots els nens/es amb síndrome de Down es mereixen una formació de qualitat que es dediqui a potenciar totes les seves capacitats, que són moltes.

COM ENS POTS AJUDAR:

1. Fent un donatiu aquí: http://www.migranodearena.org/downcatalunya1

2. Piulant a #bequemperlainclusio el testimoni d’una persona amb discapacitat que ha superat un repte personal (no és obligatori que sigui esportiu). Volem un allau de missatges el dia 6 de juny, perquè serà l’equador de la campanya, i el 6 de juliol, perquè és quan la tancarem amb un torneig de futbol solidari al Masnou.

3. Ajudant a difondre aquesta campanya; només has de reenviar aquest missatge de correu electrònic a les teves amistats.

4.- Visitant qualsevol dels 6 blocs que participem en aquesta campanya i donant a conèixer tots aquells que s’hi sumin.
Andreadown: http://andreadown.blogspot.com.es/
El blog de Anna: http://www.elblogdeanna.es/
El món del Quim: http://elmondelquim.wordpress.com/
Guillem21: http://www.guillem21.com/
Maduixes i raim: http://maduixesiraim.wordpress.com/
The Laia Telegraph: http://thelaiatelegraph.org/

Moltes gràcies a tots!.

Des d’aquí us animem a tots a votar-la http://www.cataladelany.cat/ Seria genial que una persona amb la síndrome de Down fós escollida, no creieu?? Enhorabona Anna, en qualsevol cas, per haver arribat fins aquí, i haver demostrat tot el que es pot fer “sumant capacitats”

Encara esteu a temps d’apuntar-vos a la Trailwalker 2013 d’Intermon Oxfam. I que és això? Ben senzill: Intermón Oxfam Trailwalker és el desafiament per equips més gran del món per a lluitar contra la pobresa. El desafiament és doble: recórrer 100 km en 32 hores en equips de 4 persones i aconseguir donatius per a millorar les condicions de vida de milers de persones que encara viuen en la pobresa. Aquest any repetim recorregut, per la via verda d’Olot a Sant Feliu de Guíxols. No et perdis una experiència esportiva i solidària única en el món!

I no t’amoinis, si no et veus en cor de fer el desafiament, sempre pots col·laborar amb qualsevol dels més de 250 equips que ja s’han inscrit enguany.

Malgrat les bones previsions en la producció de cerealsa la zona del Sahel, la crisi no ha acabat i és vital acompanyar les comunitats més empobrides en el camí de la recuperació dels seus mitjans de vida.

En cas contrari les dones, que han de mantenir la família quan el marit marxa lluny per buscar feina, no tindran més remei que carregar els seus fills a l’esquena i caminar quilòmetres i quilòmetres, malnudrides i esgotades, fins arribar a un centre d’ajuda o un camp de refugiats que els permeti sobreviure.

Per això, t’animem a caminar perquè elles no hàgin de fer-ho! En un camp de refugiats necessitarem 2,5 milions d’euros per transportar en camions durant cinc mesos l’aigua que salvi la vida de 80.000 persones. Però…

…preparar fonts d’aigua a la mateixa zona costaria uns 721.000 euros, menys del què vam recaptar a la darrera edició del Trailwalker!

Comptem amb el teu esforç!!! Col·labora!! El TLT hi envia un representant, esperem que ens expliqui l’experiència!!

Per aquells que no tingueu clar quin és aquest model, us diré que és el que permet que nens amb certes discapacitats assisteixin a l’escola ordinària, amb els reforços puntuals de mestres d’educació especial, vetlladores, o adaptant-los els curriculums o bé els materials, si és necessari. De tot plegat se’n beneficien tant els alumnes discapacitats, com els alumnes “normals” (com “m’encanta” aquesta paraula…).

El problema ve a l’hora de determinar aquestes “certes” discapacitats. Perquè el que avui no ho és (ser baixet, per exemple), demà, en nom  de la crisi i de la retallada, podrà ser-ho. Qui posarà el límit?

El model d’escola inclusiva que la Conselleria vol aniquilar estar reconegut per la ONU, per la UNESCO, pel món pedagògic, i pel sentit comú. D’entrada Catalunya es carregarà un dret recollit per la Convenció sobre els Drets de les Persones ambDiscapacitat aprovada per l’Assemblea General de l’ONU en sessió Plenària de 13 de desembre de 2006 i ratificada pel Govern de l’Estat espanyol juntament amb més de 100 països. La Convenció va entrar en vigor al maig de 2008.

És per això que unes quantes entitats, famílies, escoles, etc, hem el·laborat un manifest en defensa del model d’escola inclusiva que us podeu descarregar en aquest enllaç. D’altra banda us demanem que en feu difusió i que signeu en aquest enllaç.

Moltes gràcies a tots per ajudar a defensar el model d’escola inclusiva que permet que la Laia vagi a l’escola del barri amb els seus amics del barri. Gràcies.

Destaquen d’aquest estudi realitzat a 868 persones de entre 16 i 51 anys amb síndrome de Down i  709 familiars, força dades positives i alguna que encara ens dona marge per seguir treballant.
No entraré a valorar quines son les bones notícies i quines no ho son tant. Aquí que tothom en tregui les seves conclusions.

El 25% té una feina remunerada en una empresa ordinaria.
El 36% mostra temor/pateix per quedar-se sol al morir els seus pares o tutors
El 50% passa molt del seu temps lliure amb altres persones amb síndrome de Down.
El 50% acaba la Educació Secundaria Obligatòria o bé els mòduls formatius obligatoris.
El 60& practica algun esport.
El 80% es declara satisfet dels seus reptes assolits i”molt contents” de la seva activitat laboral.
El 94% està content amb la seva salut i la seva imatge personal.

I ara dues dades númeriques:
El 1999 el 50% no sabien llegir ni escriure, eren analfabets
Avui en dia, l’esperança de vida s’acosta als 60 anys. Només ens cal millor-los la qualitat d’aquesta vida. Com a tots.

Aquest ha estat un cap de setmana molt i molt especial. Hem passat la castanyada en una casa de colònies amb uns AMICS que els podrem anomenar de qualsevol manera menys “normals”. Perquè no és normal que tot un presentador de televisió es disfressi de Follet Valent per distreure els nens. Perquè no és normal que tot un arquitecte ensenyi als nens les diferents plantes que es troben pel bosc. Perquè no és normal que tota una dentista es passi l’estona explicant contes o que tot un auditor es posi el vestit de barrufet per muntar un espectacle infantil. Perquè afortunadament per a nosaltres i especialment per la Laia però també per tots aquests altres nens, ningú, absolutament ningú durant tot el cap de setmana s’ha enrecordat que una nena amb síndrome de Down corria entre nosaltres. Mai us podrem agraïr el que esteu fent per tota la nostra família.

Treballant en equip

I malauradament sembla que això no passa a tot arreu i vet aquí el tema d’aquest post. Us enllaço amb una noticia publicada al diari “La Opinión de Murcia” i que relata com una persona “normal” pot enviar a ca..ar tot el que la gent normal de veritat està fent per la inclusió de nens amb discapacitat. Evidentment blogs com el de la nostra amiga Anna, ja s’han fet ressò d’aquest cas. Gràcies JL.

“ENRIQUE SOLER, 31 de octubre de 2011.

El Club de Baloncesto Rayo  Moratalla, que milita en el grupo C de la categoría masculina infantil, siempre se ha caracterizado por ser un club donde todo el mundo tiene cabida, enseñando a sus jugadores los valores de juego en equipo, amistad, sacrificio y superación, pero en muchas ocasiones estos valores se estrellan contra el muro de la burocracia.

Es el caso del joven Gonzalo, un chico moratallero de catorce años de edad al cual le apasiona el baloncesto, este año debía de pasar de infantil a cadete, pero Gonzalo es un chico especial padece Síndrome de Down, su entrenador José Antonio García solicitó a la Federación Regional de Baloncesto que el joven, que lleva cuatro años en el equipo, militará en la categoría de infantil, acompañando un informe médico el cual explicaba que la categoría de cadete es muy dura sus limitaciones, la Federación Regional se negó cumpliendo la normativa vigente.

No tardaron es salir las muestras del resto de equipos del grupo apoyando la iniciativa e instando a la federación que modificará puntualmente el reglamento, «no estamos aquí para ganar grandes trofeos, estamos para inculcar los valores del deporte a los chicos», manifestaba García a este diario, matizando «no solo tenemos el consentimiento de todos los equipos del grupo, sino que además hemos solicitado a la Federación que nos den todos los partidos por perdidos por alineación indebida, nosotros lo único que queremos en jugar y que él juego con nosotros», esta decisión fue aprobada por todos los miembros del equipo mostrando así su apoyo incondicional.

En el primer partido de liga celebrado la pasada semana, el equipo Moratallero se enfrentó al Cehegín en la cancha de la ciudad de las Maravillas, Gonzalo fue sentado en el banquillo y en señal de protesta contra la «poco entendible» decisión de la federación, ambos equipos realizaron durante tres minutos en señal de protesta una manifestación de brazos caídos, que el árbitro de la contienda reflejó en el acta del partido, sancionando posteriormente la Federación Regional de Baloncesto, a cada equipo con una multa económica de 200 euros. El árbitro del encuentro obligó al joven a abandonar la pista por no estar en posesión de la ficha reglamentaria, mostrando el entrenador del Rayo Moratalla su desacuerdo con la decisión y finalmente siendo sancionado con dos partidos de expulsión, según García la federación le ha instado a que el joven, si no puede militar en infantil juegue en una categoría de deporte adaptado, «esas categorías existen en grandes ciudades como Madrid o Barcelona, pero en Murcia el único lugar que puede jugar es en esta categoría», aclaraba el míster del equipo Moratallero. El pasado viernes unas trescientas personas se concentraban en el pabellón deportivo donde habitualmente entrena el equipo, para mostrar su apoyo al a Gonzalo entre ellos representantes de los grupos políticos del consistorio que incrédulos por la decisión instan a la Federación a que reconsidere su decisión. Esta misma semana el equipo enviará un comunicado a la Federación Española para intentar llegar a un acuerdo.”

Seguidament la carta publicada per l’Ajuntament de Cehegín, l’equip contrari, mostrant el seu suport.

“El Ayuntamiento de Cehegín muestra su apoyo al jugador del Rayo Moratalla Gonzalo, tras los hechos ocurridos el pasado fin de semana en el Pabellón Municipal de Deportes.

Gonzalo es un chico de 14 años de edad con Síndrome de Down, el cual, aunque es cadete, solicitó a la Federación Murciana de Baloncesto poder militar en categoría infantil, debido a las limitaciones que sufre.

La Federación no ha dado su brazo a torcer y, tras hacer una protesta tanto el CB Cehegín como el Rayo Moratalla, ha sido sancionado cada club con 200 euros de multa.

Multitud de personas, clubes y colectivos han mostrado su apoyo a este joven, con el fin de que la Federación modifique “puntalmente” el reglamento, pero, de momento, sigue cumpliendo la normativa vigente.”

Desde aquí m’uneixo a tots els que esteu enviant mails a l’atenció del Sr. Juan Carlos Hernández González, president de la Federación Regional de Baloncesto de Murcia (fbrm@fbrm.org) demanant que reconsideri les seva actitud i deixi de ser una personal “anormal” (en la seva primera acepció del Diccionari de La Real Academia Española de la Lengua (1. adj. Que accidentalmente se halla fuera de su natural estado o de las condiciones que le son inherentes).