Arxiva a la Categoria 'Administracions'

ASPASIM i l’Escola Inclusiva

Aviat farà un any, us explicavem en aquest blog, que el Departament d’Ensenyament va enviar una carta-resolució per la cual prohibia a Aspasim que donés suport als alumnes amb necessitats educatives especials escolaritzats a l’escola ordinària. La resolució, enviada amb nocturnitat hores abans de començar les vacances d’estiu va deixar a l’estacada a alumnes, mestres, pares i educadors. Afortunadament, cada vegada més, els ciutadans, usuaris finals dels serveis públics i veritables examinadors dels càrrecs públics (això no ho hauria d’oblidar ningú!), es van mobilitzar, i a través de diverses campanyes de recollida de signatures, enviament massiu de twitters i entrevistes amb mitjans de comunicació van obligar a la consellera Rigau a rebre i sentar-se a parlar amb Aspasim. Finalemr, avui ha arribat un “auto” del Jutjat Contenciós Administratiu número 10 de Barcelona que anul·la la resolució de la Conselleria per satisfacció extraprocessal.

Enhorabona a Aspasim, però sobretot a tota la comunitat educativa, que és finalment la que més en surt beneficiada. L’escola Inclusiva, no és un caprici, és un dret i casi m’atreviria a dir que una necessitat per a tots els alumnes!

A tots els que heu seguit aquesta marató de lluita pels nostres drets, moltes gràcies. Aquesta també és la vostra victòria.

logoescolainclusiva

Defensem l’escola inclusiva!

Sembla que la crisi no és tant dolenta com diuen. Com a mínim per a alguns. La seva existència permet que sota el seu paraigua, s’executin les més grans i injustes retallades, ja no en drets, si no en serveis socials. La darrera gran idea del Govern Català i de la seva consellera d’Ensenyament Hble. Sra. Irene Rigau és la de retrocedir uns quants decenis i aniquilar el model d’escola inclusiva. Dit en altres paraules, que en dos anys, pretenen que nens com la Laia deixi l’escola ordinària i passi a un escola d’educació especial.

Per aquells que no tingueu clar quin és aquest model, us diré que és el que permet que nens amb certes discapacitats assisteixin a l’escola ordinària, amb els reforços puntuals de mestres d’educació especial, vetlladores, o adaptant-los els curriculums o bé els materials, si és necessari. De tot plegat se’n beneficien tant els alumnes discapacitats, com els alumnes “normals” (com “m’encanta” aquesta paraula…).

El problema ve a l’hora de determinar aquestes “certes” discapacitats. Perquè el que avui no ho és (ser baixet, per exemple), demà, en nom  de la crisi i de la retallada, podrà ser-ho. Qui posarà el límit?

El model d’escola inclusiva que la Conselleria vol aniquilar estar reconegut per la ONU, per la UNESCO, pel món pedagògic, i pel sentit comú. D’entrada Catalunya es carregarà un dret recollit per la Convenció sobre els Drets de les Persones ambDiscapacitat aprovada per l’Assemblea General de l’ONU en sessió Plenària de 13 de desembre de 2006 i ratificada pel Govern de l’Estat espanyol juntament amb més de 100 països. La Convenció va entrar en vigor al maig de 2008.

És per això que unes quantes entitats, famílies, escoles, etc, hem el·laborat un manifest en defensa del model d’escola inclusiva que us podeu descarregar en aquest enllaç. D’altra banda us demanem que en feu difusió i que signeu en aquest enllaç.

Moltes gràcies a tots per ajudar a defensar el model d’escola inclusiva que permet que la Laia vagi a l’escola del barri amb els seus amics del barri. Gràcies.

 

Tant difícil és ser una persona normal?

Avui el post va per llarg, ja aviso. Ja sabeu que per mí les paraules “persones normals” tenen un significat força ampli. Que és ser normal? Medir com la mitja? Quina mitja? Saber com tothom? Que sap tothom? Ja veieu que així ens podriem estar molta i molta estona per acabar concluint que o bé no hi ha persones normals o bé tots sóm més normals del que alguns es pensen.

Aquest ha estat un cap de setmana molt i molt especial. Hem passat la castanyada en una casa de colònies amb uns AMICS que els podrem anomenar de qualsevol manera menys “normals”. Perquè no és normal que tot un presentador de televisió es disfressi de Follet Valent per distreure els nens. Perquè no és normal que tot un arquitecte ensenyi als nens les diferents plantes que es troben pel bosc. Perquè no és normal que tota una dentista es passi l’estona explicant contes o que tot un auditor es posi el vestit de barrufet per muntar un espectacle infantil. Perquè afortunadament per a nosaltres i especialment per la Laia però també per tots aquests altres nens, ningú, absolutament ningú durant tot el cap de setmana s’ha enrecordat que una nena amb síndrome de Down corria entre nosaltres. Mai us podrem agraïr el que esteu fent per tota la nostra família.

Treballant en equip

I malauradament sembla que això no passa a tot arreu i vet aquí el tema d’aquest post. Us enllaço amb una noticia publicada al diari “La Opinión de Murcia” i que relata com una persona “normal” pot enviar a ca..ar tot el que la gent normal de veritat està fent per la inclusió de nens amb discapacitat. Evidentment blogs com el de la nostra amiga Anna, ja s’han fet ressò d’aquest cas. Gràcies JL.

“ENRIQUE SOLER, 31 de octubre de 2011.

El Club de Baloncesto Rayo  Moratalla, que milita en el grupo C de la categoría masculina infantil, siempre se ha caracterizado por ser un club donde todo el mundo tiene cabida, enseñando a sus jugadores los valores de juego en equipo, amistad, sacrificio y superación, pero en muchas ocasiones estos valores se estrellan contra el muro de la burocracia.

Es el caso del joven Gonzalo, un chico moratallero de catorce años de edad al cual le apasiona el baloncesto, este año debía de pasar de infantil a cadete, pero Gonzalo es un chico especial padece Síndrome de Down, su entrenador José Antonio García solicitó a la Federación Regional de Baloncesto que el joven, que lleva cuatro años en el equipo, militará en la categoría de infantil, acompañando un informe médico el cual explicaba que la categoría de cadete es muy dura sus limitaciones, la Federación Regional se negó cumpliendo la normativa vigente.

No tardaron es salir las muestras del resto de equipos del grupo apoyando la iniciativa e instando a la federación que modificará puntualmente el reglamento, «no estamos aquí para ganar grandes trofeos, estamos para inculcar los valores del deporte a los chicos», manifestaba García a este diario, matizando «no solo tenemos el consentimiento de todos los equipos del grupo, sino que además hemos solicitado a la Federación que nos den todos los partidos por perdidos por alineación indebida, nosotros lo único que queremos en jugar y que él juego con nosotros», esta decisión fue aprobada por todos los miembros del equipo mostrando así su apoyo incondicional.

En el primer partido de liga celebrado la pasada semana, el equipo Moratallero se enfrentó al Cehegín en la cancha de la ciudad de las Maravillas, Gonzalo fue sentado en el banquillo y en señal de protesta contra la «poco entendible» decisión de la federación, ambos equipos realizaron durante tres minutos en señal de protesta una manifestación de brazos caídos, que el árbitro de la contienda reflejó en el acta del partido, sancionando posteriormente la Federación Regional de Baloncesto, a cada equipo con una multa económica de 200 euros. El árbitro del encuentro obligó al joven a abandonar la pista por no estar en posesión de la ficha reglamentaria, mostrando el entrenador del Rayo Moratalla su desacuerdo con la decisión y finalmente siendo sancionado con dos partidos de expulsión, según García la federación le ha instado a que el joven, si no puede militar en infantil juegue en una categoría de deporte adaptado, «esas categorías existen en grandes ciudades como Madrid o Barcelona, pero en Murcia el único lugar que puede jugar es en esta categoría», aclaraba el míster del equipo Moratallero. El pasado viernes unas trescientas personas se concentraban en el pabellón deportivo donde habitualmente entrena el equipo, para mostrar su apoyo al a Gonzalo entre ellos representantes de los grupos políticos del consistorio que incrédulos por la decisión instan a la Federación a que reconsidere su decisión. Esta misma semana el equipo enviará un comunicado a la Federación Española para intentar llegar a un acuerdo.”

Seguidament la carta publicada per l’Ajuntament de Cehegín, l’equip contrari, mostrant el seu suport.

“El Ayuntamiento de Cehegín muestra su apoyo al jugador del Rayo Moratalla Gonzalo, tras los hechos ocurridos el pasado fin de semana en el Pabellón Municipal de Deportes.

Gonzalo es un chico de 14 años de edad con Síndrome de Down, el cual, aunque es cadete, solicitó a la Federación Murciana de Baloncesto poder militar en categoría infantil, debido a las limitaciones que sufre.

La Federación no ha dado su brazo a torcer y, tras hacer una protesta tanto el CB Cehegín como el Rayo Moratalla, ha sido sancionado cada club con 200 euros de multa.

Multitud de personas, clubes y colectivos han mostrado su apoyo a este joven, con el fin de que la Federación modifique “puntalmente” el reglamento, pero, de momento, sigue cumpliendo la normativa vigente.”

Desde aquí m’uneixo a tots els que esteu enviant mails a l’atenció del Sr. Juan Carlos Hernández González, president de la Federación Regional de Baloncesto de Murcia (fbrm@fbrm.org) demanant que reconsideri les seva actitud i deixi de ser una personal “anormal” (en la seva primera acepció del Diccionari de La Real Academia Española de la Lengua (1. adj. Que accidentalmente se halla fuera de su natural estado o de las condiciones que le son inherentes).

Nova convocatòria de beques del Ministerio de Educación

Un any més ja ha sortit la convocatòria dels ajuts i subsidis per a alumnes amb necessitat específica de recolzament educatiu. Els destinataris d’aquests ajuts són alumnes escolaritzats en centres educatius tant públics com concertats o privats, que acreditin la necessitat específica de recolzament educatiu. Per a poder accedir als ajuts cal acreditar no superar un determinat nivell de renda i patrimoni. Per contra, per a poder optar al subsidi (per a menjador i transport urbà) només cal formar part d’una família nombrosa. El plaç de presentació de sol·licituts s’acaba el divendres 22 de juliol.

 

Ajudes PUA 2011

Tot i que cada vegada es demanen més requisits per poder accedir a les ajudes PUA, no està de més intentar-ho. Acaba de sortir publicada la convocatòria d’enguany. Bona sort a tots amb la paperassa!!

http://www.gencat.cat/eadop/imatges/5893/11145084.pdf

Dictamens dels EAP

Aquests darrers dies han estat tan plens d’activitats que es mereixen per si sol un TLT. No obstant us volem avançar alguna novetat per anar obrint boca.

Aquest cap de setmana vam estar amb l’Antonio Moreno, infatigable batallador del Col·lectiu Papas de l’Alex. A banda d’alguna sentència judicial molt mediàtica, us voldria remarcar una de les coses que ens va explicar:

“Com a pares de nens atesos per l’EAP tenim dret, i la llei ens empara, a rebre TOTS els fulls del dictamen del nostre fill. Per tant cal exigir la TOTALITAT dels fulls, llegir-los i signar-los només si hi estem d’acord”.

Fins ara la majoria dels EAP, no tots, només entregaven el darrer full (el de la resolució) per què el signessin els pares, obviant d’aquesta manera els fulls  intermitjos que son precisament on està redactat l’informe de valoració del nen.

Carta Oberta al Conseller Cleries

Aquesta és una carta oberta d’en Jaume Clotet al conseller Cleries, publicada avui a el singulardigital.cat. Entre les persones ateses per l’entitat Aspasim, a la qual fa referència l’article, hi ha la Laia.

“Aspasim és una entitat sense ànim de lucre amb seu a Barcelona que té 65 anys d’història. El seu objectiu és la integració, assistència, rehabilitació i atenció integral a les persones amb discapacitats psíquiques greus en tots els àmbits vitals: educació, esport, habitatge, lleure, etc. La seva missió és explotar el màxim potencial d’aquestes persones en el seu desenvolupament personal i social per tal que puguin tenir una vida de qualitat en el marc de llurs limitacions. Per a fer-ho possible, compta amb una escola a Vallvidrera, un centre ocupacional, una AMPA de nens discapacitats que van a l’escola ordinària i moltes altres eines integratives. Per tot plegat, Aspasim és un centre de referència i proveïdor de programes específics per a la inclusió.

El motiu d’aquesta carta oberta és per avisar-lo que tota aquesta feina està en perill. La raó? La morositat de les administracions públiques a l’hora de fer efectives les subvencions a les quals s’ha compromès prèviament i amb les quals, amb tota lògica, compten les entitats afectades. En el cas d’Aspasim, el deute que hi tenen les administracions puja a 679.360 euros. Tenint en compte que l’entitat es troba al corrent de pagament de les seves obligacions tributàries i al dia en els seus pagaments a la Seguretat Social, la situació no només és incomprensible sinó que és profundament injusta i mancada de tota ètica i moral.

Per fer-li una radiografia més clara de la situació, li desglossaré per partides. La DGAIA deu 165.000 euros des del gener del 2010 corresponents als expedients econòmics de nens tutelats, l’ICASS deu 162.300 euros per a serveis ocupacionals i llars residencials, el Consorci de Serveis Socials de Barcelona deu 298.800 euros i el departament d’Ensenyament deu 53.260 euros dels convenis de despeses de funcionament i monitors de menjador i transport. Tenint en compte que molts nens tenen greus problemes de mobilitat, aquests monitors són fonamentals. Davant d’aquesta realitat, que afecta moltíssimes altres entitats socials del nostre país, Aspasim no només haurà d’ajornar el pagament a alguns proveïdors, allargant així la cadena de la morositat, sinó que és probable que, per primera vegada en 65 anys, la qüestió afecti els salaris dels seus professionals. Ni durant els anys de la dictadura es va passar per un moment tan fràgil!

Fa menys d’un any que el Congrés de Diputats va aprovar la llei de morositat que fixa en 30 els dies que tenen les administracions per pagar les empreses proveïdores. La llei anterior fixava el termini màxim en 90 dies. Em pregunto si les entitats socials sense ànim de lucre entren en aquesta llei i si la Generalitat té l’obligació legal (entenc que ja té l’obligació moral) de fer els pagaments als quals s’ha compromès. Si no, m’hauré de preguntar si el nostre Govern té el baixesa moral de mostrar-se inflexible amb els més dèbils de la societat.”



Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 488 other followers

%d bloggers like this: