Mitjons de tots colors!

El passat divendres 3/21 vam tornar a repetir la campanya “Un mitjó de cada color” per fer visible la diversitat i que tots som tan iguals o tan diferents com ho vulguem veure. Aquesta és una campanya iniciada per la organització del Dia Mundial de la síndrome de Down a nivell internacional,  que ens agrada difondre. És un bon motiu per explicar als nostres fills, companys de feina, familiars o al conductor de l’autobús 130 com es viu la diferència i per extensió, la síndrome de Down o qualsevol discapacitat.

Aquest any se’ns va ocórrer demanar a tothom que ens enviés una foto dels seus mitjons. L’any passat de manera espontània en vam rebre una desena. Aquest any la cosa, s’ha desmadrat una mica… Com diu una redactora de diari molt coneguda per aquest blog: “Ha estat un fullón”. Amb l’ajut d’una persona que vol mantenir l’anonimat (però que comença per Síl i acaba per Via…) hem aconseguit posar una mica d’ordre a les fotos rebudes. És molt, molt possible (malgrat les tasses de cafè!!) que ens haguem deixat alguna foto per posar. Ho lamentem, però recordeu que l’important no és sortir a la foto, si no, fer la foto!

Hem rebut fotos de: Vic, de Ghana, d’un equip d’operadors dins d’un quiròfan, de Xile, de l’escola Lola Anglada d’Esplugues, de l’escola l’Era de Dalt de Tona, de Manlleu, del Gran Teatre del Liceu, de l’Associació el Ganxet, de l’AMPA Escola Inclusiva, d’Espai 21, de Castellderçol, de Reus, de Tarragona, de l’IVI, de Sant Cugat del Vallès, de l’Institut Escola Costa i Llobera, d’Eivissa, d’en Doraemon, del Club Super 3, etc.

A tots, tots, tots. MOLTES GRÀCIES!! però sobretot, no us quedeu amb l’anècdota de la foto, som molts els que portem un mitjó de cada color els altres 364 dies.

Mitjons 2014

444 Mitjons

21 de març, Dia Mundial de la Síndrome de Down

Imatge

S’acosta el dia 21 de març… o com molts d’altres n’hi diuen el 3-21. Aquest dia es celebra el Dia Mundial de la Sindrome de Down, i a nosaltres, un any més ens agrada celebrar aquest dia i compartir-lo amb tots vosaltres. Nosaltres tenim molt a celebrar!

Aquest any volem compartir amb vosaltres aquest petit VÍDEO que han fet per a celebrar aquesta data que sorgeix a partir d’un email d’una mare que espera un fill amb la síndrome de Down. Per part nostra, només podem dir que quanta raó tenen les persones que parlen a la futura mare!!

I un any més, volem animar-os a tots a que el dia 3/21 lluïu un mitjó de cada color, per a celebrar la diferència, i que aprofiteu per a explicar a qui us ho pregunti el perquè ho feu. Ah, i no cal dir que ens encantarà que ens envieu fotos dels vostres peus amb mitjons diferents!!!

Imatge

ASPASIM i l’Escola Inclusiva

Aviat farà un any, us explicavem en aquest blog, que el Departament d’Ensenyament va enviar una carta-resolució per la cual prohibia a Aspasim que donés suport als alumnes amb necessitats educatives especials escolaritzats a l’escola ordinària. La resolució, enviada amb nocturnitat hores abans de començar les vacances d’estiu va deixar a l’estacada a alumnes, mestres, pares i educadors. Afortunadament, cada vegada més, els ciutadans, usuaris finals dels serveis públics i veritables examinadors dels càrrecs públics (això no ho hauria d’oblidar ningú!), es van mobilitzar, i a través de diverses campanyes de recollida de signatures, enviament massiu de twitters i entrevistes amb mitjans de comunicació van obligar a la consellera Rigau a rebre i sentar-se a parlar amb Aspasim. Finalemr, avui ha arribat un “auto” del Jutjat Contenciós Administratiu número 10 de Barcelona que anul·la la resolució de la Conselleria per satisfacció extraprocessal.

Enhorabona a Aspasim, però sobretot a tota la comunitat educativa, que és finalment la que més en surt beneficiada. L’escola Inclusiva, no és un caprici, és un dret i casi m’atreviria a dir que una necessitat per a tots els alumnes!

A tots els que heu seguit aquesta marató de lluita pels nostres drets, moltes gràcies. Aquesta també és la vostra victòria.

logoescolainclusiva

La música com a eina d’inclusió

Que la música és un element fantàstic per al desenvolupament de l’ésser humà em sembla fora de qualsevol dubte. De fet és una eina molt interessant per treballar amb persones amb discapacitat (autisme, síndrome de Down, depresions, malhumors, esquerps, maleducats, egoístes, i una llarga i infinita llista… ja m’enteneu). Hi ha molts músics, professionals i amateurs que hi dediquen moltes hores, utilitzant-la com a eina per a la integració. El nostre company i amic Artur Fernàndez, amb el seu grup POOL, colabora amb diversos projectes inclusius.

Un altre projecte força interessant és el documental que està preparant Iñaki Alforja sobre el viatge i actuació del grup Motxila 21 a Londres. En aquest cas per tal de dur a terme el projecte han obert un procés de micromecenatge a través de la web de Verkami on tots podem ser productors del projecte. Nosaltres ja hi hem col·laborat. Si t’agrada el Rock i t’agrada la gent, a que esperes per col·laborar?

#bequemperlainclusio

Per tal que les famílies sense recursos i amb fills amb síndrome de Down en escola ordinària no perdin les ajudes i els suports que rebien fins ara, Down Catalunya a engegat una campanya de recollida de fons per poder garantir aquest suport bàsic per continuar amb l’escolarització ordinaria d’aquests nens i nenes. Des de el The Laia Telegraph ens unim, juntament amb altres cinc blogs en la difusió d’aquesta campanya.

Si #bequemperlainclusio, aconseguirem que els alumnes amb síndrome de Down de famílies sense recursos segueixin anant a l’escola ordinària, amb els mateixos suports que reben actualment i que poden perdre si no els ajudem.

Els programes de suport escolar de les entitats que formen part de Down Catalunya permeten als alumnes amb síndrome de Down l’accés a una educació inclusiva, que és la millor forma de potenciar la seva autonomia i d’enriquir a la vegada el conjunt de l’alumnat. Però malgrat que una part important del cost d’aquest servei l’assumeix la mateixa entitat, hi ha famílies que no poden continuar posant la seva part perquè s’han quedat sense feina ni subsidis i el poc que ingressen ho destinen a cobrir necessitats bàsiques.

Per això, engegem la campanya #bequemperlainclusio, i comptem amb uns esportistes de primera, nois i noies amb síndrome de Down que durant dos mesos donaran suport a la nostra campanya superant un repte esportiu. Més de 60 persones amb síndrome de Down de totes les edats participaran en aquesta campanya del 6 de maig al 6 de juliol. Cada dia, com a mínim un d’ells afrontarà un repte en el seu esport favorit. Faran futbol, bàsquet, tenis, pàdel, senderisme, natació, gimnàsia, ciclisme… i fins i tot n’hi ha qui s’han plantejat reptes en hípica i tir amb arc.

Els podràs seguir a diari a través del twitter (@DownCatalunya / #bequemperlainclusio), del facebook  i de forma més espaiada a través del web de Down Catalunya i dels sis blocaires catalans que parlen de les experiències dels seus fills i germans amb síndrome de Down.

Creiem en l’escola inclusiva i en la igualtat d’oportunitats. I creiem que tots els nens/es amb síndrome de Down es mereixen una formació de qualitat que es dediqui a potenciar totes les seves capacitats, que són moltes.

COM ENS POTS AJUDAR:

1. Fent un donatiu aquí: http://www.migranodearena.org/downcatalunya1

2. Piulant a #bequemperlainclusio el testimoni d’una persona amb discapacitat que ha superat un repte personal (no és obligatori que sigui esportiu). Volem un allau de missatges el dia 6 de juny, perquè serà l’equador de la campanya, i el 6 de juliol, perquè és quan la tancarem amb un torneig de futbol solidari al Masnou.

3. Ajudant a difondre aquesta campanya; només has de reenviar aquest missatge de correu electrònic a les teves amistats.

4.- Visitant qualsevol dels 6 blocs que participem en aquesta campanya i donant a conèixer tots aquells que s’hi sumin.
Andreadown: http://andreadown.blogspot.com.es/
El blog de Anna: http://www.elblogdeanna.es/
El món del Quim: http://elmondelquim.wordpress.com/
Guillem21: http://www.guillem21.com/
Maduixes i raim: http://maduixesiraim.wordpress.com/
The Laia Telegraph: http://thelaiatelegraph.org/

Moltes gràcies a tots!.

Anna Vives, una noia amb síndrome de Down finalista per “Català de l’any 2012″

annavivesS’acosta el dia en que des de “El Periòdico” s’escollirà el “Català de l’any 2012″. Això serà el proper 8 de maig. Des del The Laia Telegraph estem molt contents de veure com l’Anna Vives, una noia amb síndrome de Down està entre els 10 finalistes. Potser a l’Anna no teniu el plaer de conèixer-la, però segur que sí que heu vist la seva genial tipografia!!TipoAnna_Completa

Des d’aquí us animem a tots a votar-la http://www.cataladelany.cat/ Seria genial que una persona amb la síndrome de Down fós escollida, no creieu?? Enhorabona Anna, en qualsevol cas, per haver arribat fins aquí, i haver demostrat tot el que es pot fer “sumant capacitats”

Camina tu, perquè elles no hàgin de fer-ho… 100 km en 32 hores!

Encara esteu a temps d’apuntar-vos a la Trailwalker 2013 d’Intermon Oxfam. I que és això? Ben senzill: Intermón Oxfam Trailwalker és el desafiament per equips més gran del món per a lluitar contra la pobresa. El desafiament és doble: recórrer 100 km en 32 hores en equips de 4 persones i aconseguir donatius per a millorar les condicions de vida de milers de persones que encara viuen en la pobresa. Aquest any repetim recorregut, per la via verda d’Olot a Sant Feliu de Guíxols. No et perdis una experiència esportiva i solidària única en el món!

I no t’amoinis, si no et veus en cor de fer el desafiament, sempre pots col·laborar amb qualsevol dels més de 250 equips que ja s’han inscrit enguany.

sahel

Malgrat les bones previsions en la producció de cerealsa la zona del Sahel, la crisi no ha acabat i és vital acompanyar les comunitats més empobrides en el camí de la recuperació dels seus mitjans de vida.

En cas contrari les dones, que han de mantenir la família quan el marit marxa lluny per buscar feina, no tindran més remei que carregar els seus fills a l’esquena i caminar quilòmetres i quilòmetres, malnudrides i esgotades, fins arribar a un centre d’ajuda o un camp de refugiats que els permeti sobreviure.

Per això, t’animem a caminar perquè elles no hàgin de fer-ho! En un camp de refugiats necessitarem 2,5 milions d’euros per transportar en camions durant cinc mesos l’aigua que salvi la vida de 80.000 persones. Però…

…preparar fonts d’aigua a la mateixa zona costaria uns 721.000 euros, menys del què vam recaptar a la darrera edició del Trailwalker!

Comptem amb el teu esforç!!! Col·labora!! El TLT hi envia un representant, esperem que ens expliqui l’experiència!!



Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 487 other followers

%d bloggers like this: